Entradas

Mutacions

Imagen
  Una mutació és una alteració en el material genètic , generalment produïda de manera espontània i sobtada. Normalment solen ser degudes a l'atzar, però poden ser provocades pels agents mutàgens . Agents mutàgens Tenen la capacitat d'influir en l'estructura o la composició del material genètic. Agents químics: virus, amiant, dioxines, àcid nitrós, nicotina Agents físics: raig X, llum ultraviolada, radiació nuclear Depenent de l'extensió del DNA afectat: Mutacions gèniques Quan la mutació afecta als gens sense tocar l'estructura cromosòmica. Molt petites. Normalment reparades amb rapidesa. Solen afectar a fragments de DNA que no codifiquen cap proteïna o que no alteren l'estructura final o la funció del la proteïna, de tal manera que no afecten a la cèl·lula. Mutacions cromosòmiques Alteren l'estructura del cromosoma, per desaparició d'un fragment, duplicació o canvi de posició. Solen ser conseqüència de les radiacions. Afecten principalment a les cèl·

Transcripció i traducció de DNA de proteïnes

Imagen
Gen:  seqüència lineal de nucleòtids de DNA que és essencial per a una funció específica. Afirmació:  un gen, una proteïna Vol dir que, cada gen determina la seqüència d'aminoàcids d'una proteïna concreta. Transcripció Es realitza al nucli. Procés pel qual una cèl·lula elabora una còpia d'RNA d'una peça de DNA. La molècula d'RNA formada va cap al citoplasma. Diferència ente el procés de transcripció i el de replicació La diferència principal entre el procés de transcripció i el de replicació és, que la transcripció copia la informació genètica en RNA i la replicació fa una copia idèntica de DNA. Traducció Es realitza al citoplasma, en els ribosomes. Es tradueix la informació d'RNA per tal de construïr una seqüència d'aminoàcids i per tant una proteïna. Les molècules implicades son: aminoàcids, RNA de transferència, RNA ribosomic, RNA missatger. Aminoàcids Els aminoàcids son unitats mol·leculars riques en nitrogen que quan es combinen entre si formen proteïne

La replicació del DNA

Imagen
El DNA és la base de la vida, perquè conté la informació genètica de cada individu de l'espècie . Per aquesta raó la seva duplicació és imprescindible per la supervivència de la mateixa. DNA : està format per una doble hèlix de dues cadenes complementàries i antiparal·leles. Finalitat de la replicació del DNA Es produeix la replicació per tal d'obtenir el material genètic necessari per a poder fer la replicació cel·lular. Replicació semiconservativa del DNA Que la replicació sigui semiconservativa, vol dir que, es conserva un filament de cada DNA original. Glossari Helicasa: separa els filaments de doble hèlix. Topoisomerasa: eviten que els filaments de DNA s'enredin. Polimerasa: llegeix el filament de DNA i afegeix els nucleòtids complementaris al filament principal per tal de fer creixer la seqüència de DNA còpia. RNA primasa: afegeix un grup de nucleòtids d'RNA, anomenat RNA encebador, que iniciaran el procés de replicació. Exonucleasa: retira els nucleòtids que f

Extracció del DNA d'un kiwi

Imagen
  En aquest experiment, extraurem fibres de DNA de les cèl·lules d'un kiwi. Material Vas de precipitats Tub d'assaig Bisturí Gradeta Morter  Xeringa Vareta de vidre Dissolució de sal Kiwi Sabó Alcohol Procediment Per començar, posem una mica d'aigua, sabó i una cullerada de sal al vas de precipitats. Desprès fiquem al morter un tròs de kiwi per xafar-lo i així quedar en estat líquid. Barregem el puré de kiwi amb la solució salina, que fa que es trenqui la membrana cel·lular, i el sabó al morter i, amb la xeringa, el fiquem al tub d'assaig.  Finalment, deixem caure alcohol per les parets del tub d'assaig per tal de que no es barregi amb el puré de kiwi, i així les fibres de DNA pugen.       En aquesta imatge podem veure els filaments de DNA, ja que tendeixen a pujar a la part on hi ha alcohol.

Fitxa "Gattaca"

Imagen
  1  Fitxa pel·lícula : Nom de la pel·lícula: Gattaca Nacionalitat: Estats Units Any: 1997 Actors principals: Ethan Hawke, Uma Thurman i Jude Law 2  Breu resum: La pel·lícula tracta de dos germans, un nèix de manera natural i l'altre amb l'ajuda de l'enginyeria genètica. El primer, anomenat Vincent, vol anar a l'espai i farà tot el possible per aconseguir-ho.                    Vincent, al nèixer de manera natural se li considera un "no-vàlid" i Anton, el seu germà, com va ser modificat genèticament, se li considera un "vàlid".                                                                                      Ser un "no vàlid" li posarà les coses més difícils a en Vincent. 3 Futur utòpic o distòpic?: És un futur distòpic perquè en la pel·lícula es tracta d'una societat fictícia indesitjable en si mateixa. 4  Què vol dir ser "vàlid" o "no vàlid"?: Si ets un "vàlid", vol dir que vas ser modificat genètic

Antibiograma

Imagen
En aquesta pràctica volem comprovar l'efectivitat dels antibiòtics.  Utilitzarem la amoxicil·lina. Materials Paper de filtre                                                             1 hisopo Amoxicil·lina normon Prospecte amoxicil·lina  Cultiu de bacteris Placa de petri Tisores Pinces Vas de precipitats Comptagotes Vidre de rellotge Procediment Primer, omplim d'aigua el vas de precipitats i dissolem l'antibiòtic. Després, tallem 3 trossos de paper de filtre i els situem estratègicament al vidre de rellotge. Seguidament, afegim una mica de solució d'amoxicil·lina sobre el paper de filtre utilitzant el comptagotes i amb les pinces impregnem bé l'antibiòtic. A continuació, estenem amb un hisopo, humidificat amb aigua, la colònia bacteriana que hem agafat, dibuixant ratlles estretes. Per acabar, agafem el paper de filtre, que previament ha sigut impregnat, i el col·loquem sobre la placa abans de tancar-la. Resultat Desprès d'haver esperat uns dies, ja tenim el re

La meiosis

Imagen
La meiosis és un procés de duplicació cel·lular imprescindible per a la reproducció sexual.  Funció : produïr gàmetes masculins i femenins, que després s'uniran per obtenir un nou individu. Fases Profase I Apareixen els cromosomes, desapareix la membrana cel·lular i el centrosoma migra als pols de la cèl·lula. Els cromosomes homòlegs s'uneixen a través del centròmer en les tètrades. S'inicia el procés de recombinació genètica entre cromosomes homòlegs. Aquests es barregen entre sí  formant cromosomes amb dotació genètica diferent de la original. Metafase I Tètrades se situen al plà equatorial de la cèl·lula. El fus meiòtic creix des dels centrosomes i es junta amb els centròmers de les tètrades. Anafase I Fus meiòtic es contrau. Tètrades se separen i cadascún dels cromosomes homòlegs migren a un dels pols de la cèl·lula.  La dotació cromosòmica es divideix per la meitat. Telofase I Apareix nova membrana nuclear al voltant dels cromosomes i es dona el procés de citocinesi. D